El cel, la sorra, trepitjada, pero sense batibull, el mar, els espadats coberts de verdet i al fons, s'intueïx el màstil d'un veler. És reconfortant saber que a les nostres costes (bé, la platja és a Alacant, però sempre he tingut una mica d'impuls colonialista, jo) encara queden llocs com aquest, on per anar a banyar-se no s'han de fer cues i ningú et molestarà per dir-te que la zona de bany només arriba fins a la boia groga.
Ara sona: John Frusciante - The past recedes
http://www.youtube.com/watch?v=4v9CfE90Sts
Aquest estiu encara no he anat a la platja i crec que no ho faré. Es que al final li acabes agafant mania però no pel lloc en si, sinò per l'ambient irrespirable que hi ha! Crec que, perquè no s'hi planti cap xiringuito al mig, hauràs de fer com els boletaires i no dir mai on paren aquests últims paratges tan bonics:)
ResponEliminaAra imatgina't una platca similar a aquesta però amb l'arena més descoloria i un mar encara més tranquil. Què? Ho tens?
ResponEliminaDoncs, ja saps perquè aquest estiu he repetit destí de vacances!
Ara sona: Standstill - Adelante Bonaparte (I)
http://www.youtube.com/watch?v=bOvkrBT5RpA
Aquí a les illes les platges són genials, gairebé paradisíaques. Salvatges, virginals ( a les que no hi ha arribat l'home) l'aigua es tan clara! Mallorca és bonica tio, és bonica.
ResponEliminaFirmo el soaret. A partir del 8 però. Jo encara estic a ses illes ;)
ResponElimina