dissabte, 3 d’abril del 2010

carboni


és amb el que s'escalfen a algunes cases. Una energia potser no massa neta neta però agradable i reconfortant. Qui no, en els dies de cru hivern, no s'ha acurrucat a la vora d'un foc que escalfa i alhora imnotiza, amb la seua flama dansaire? Qui no ha estat a la vora de la xera mentre conclou el delicat procés de cocció, impregnant-se amb l'olor de corder a la brasa? Probablement massa gent
A artesa ja fa anys que van posar la caldera, golafre com ella sola, i que s'empassa els troncs de flor d'hivern i llimonera que dóna gust de veure, però les nits calentetes són impagables

1 comentari:

  1. tinc ganes de llegir el teu poema,
    saps que penso, que aquestes piles fan gran la nostra amistat bon home
    cuida't molt gran home!

    ResponElimina