aiguat

Malgrat el sol tímid, tens una sensació estranya. Treus el cap pel porticó i veus la tronada, lluny. I surts fora, sabent que segurament et mullaràs, però és igual. El cel de després de l'aiguat, i aquella olor de terra humida, primària i ancestral, s'ho valen.

carboni

és amb el que s'escalfen a algunes cases. Una energia potser no massa neta neta però agradable i reconfortant. Qui no, en els dies de cru hivern, no s'ha acurrucat a la vora d'un foc que escalfa i alhora imnotiza, amb la seua flama dansaire? Qui no ha estat a la vora de la xera mentre conclou el delicat procés de cocció, impregnant-se amb l'olor de corder a la brasa? Probablement massa gent
A artesa ja fa anys que van posar la caldera, golafre com ella sola, i que s'empassa els troncs de flor d'hivern i llimonera que dóna gust de veure, però les nits calentetes són impagables

xarxa social

És sabut per tothom que ja fa uns quants decenis que l'ésser humà ha entrat en la anomenada Era multimèdia. Ordenadors,TDT, DVD, Dvix i una infinitat més de quincalla electrònica. Paral.lelament a aquestes novetats, uns ginys encara més poderosos s'han donat a conèixer: les xarxes socials. Facebook, twenti, Hi5, twitter... per a passar l'estona, el paradigma del xafarder (si si, qui, com molts, no ha estat xafardejant les fotos de l'ex mentre té la finestra de word oberta, fent veure que traballa?) per a escriure-hi...



Foto feta a la banqueta d'Artesa

cenizas 2009

Sovint, des de l'antiguetat, filòsofs, pensadors i gent de la faràndula en general (ep!, que no tinc res contra d'ells, eh?) han comparat la vida amb un llarg camí o un riu. Penso que és una comparació força escaient. Com a tothom li passa, a la seua vida sovint hi ha meandres o ressalts que hom ha de passar com pugui. I va bé, la veritat. T'ajuda a veure les coses des dun altre punt de vista i sovint encara en pots treure alguna cosa bona. Dels problemes, solucions.

cervi

Mon pare en plan maño baixant de la pica de Cervi, la setmana santa passada









Ara sona: Strombers- La calle caramelo

http://www.youtube.com/watch?v=1Viwx1fnFQ0

9-III

molí d'oli d'Artesa

febrer 09

vam agafar la furgo el pare i els padrins i vam pujar fins al coll d'Ares, damunt d'Àger. Al radere s'hi pot veure el turbó l'Aneto, els bessiberris...
Nosaltres mirant al parc astronòmic del Montsec

primavera

s'apropa el bon temps...



Ara sona: song to sing when i'm lonely- john frusciante

http://www.youtube.com/watch?v=Kx8FE2jZ7nk

agost

És curiós com alguns elements s'aferren caparrudament a sobreviure, malgrat el pas inexorable del temps, els agents meteorològics, i els cops fatals de motoserra. Heus aquí l'exemple: el tronc, negre i clivellat per les gelades i el sol de l'estiu.
Tot emmarcat rere les males herbes daurades pel sol de l'agost. Un skyline digne Manhattan, però en rústic

crepuscle

La llum crepuscular és màgica. Foto feta l'hivern passat, al coll de las Bruixas, en una excursioneta al Turbó.