Malgrat el sol tímid, tens una sensació estranya. Treus el cap pel porticó i veus la tronada, lluny. I surts fora, sabent que segurament et mullaràs, però és igual. El cel de després de l'aiguat, i aquella olor de terra humida, primària i ancestral, s'ho valen.
Sobretot mullar-te amb bona companyia.
ResponEliminaA B , G <3